1 atracallar. Asseu-te i no m'atracallis. xinxollar, amoïnar algú amb demandes, etc. inquietar(->) importunar(->) molestar(->) preocupar(->) 2 (amoïnar-sepron.) posar-se pedres al fetge. Ant. Prendre-s'ho a la fresca. Tirar-s'ho a l [...]

v tr 1 [inquietar] inquietar, preocupar. No m'amoïneu amb problemes inútils, no me inquietéis con problemas inútiles. 2 [molestar] importunar, molestar. El soroll m'amoïna, el ruido me molesta. v pron 3 [preocupar-se] inquietarse, preocuparse, apurarse. No t'hi amoïnis, no te preocupes.  [...]

1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se [...]

dormir sueño desvetllar-se, no poder aclucar l'ull. 15 perder el sueño fig i fam perdre el son, capficar-se, neguitejar-se. 16 quitar el sueño fig i fam [preocupar] amoïnar, donar maldecaps (o mal de ventre). 17 tener un sueño que no ve fig i fam caure de son, tenir una son que no hi veu.  [...]